El Món rural durant el franquisme i la seva aplicació a la comarca de La Selva [Fitxer informàtic] / Marc Sureda Presas : [dirigida per: Josep Pich i Mitjana]
Sureda Presas, Marc


Barcelona : Universitat Pompeu Fabra, 2015
Dirigida per: Pich i Mitjana, Josep. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2015
1 recurs electrònic

El present treball és un estudi dels orígens i la naturalesa del projecte agrari del franquisme, i per extensió de la seva economia política. És una recerca sobre les característiques del desenvolupament econòmic, especialment al camp, dels seixanta i dels setanta, i també intenta esclarir en quina mesura hi hauria influït la política econòmica i agrària del règim. El cas de la comarca de la Selva serveix per a resseguir aquests fenòmens, i és indicatiu fonamentalment de dues qüestions. D'una banda, el canvi agrari impulsà l'èxode rural, així com la modernització, mecanització i especialització de les explotacions agrícoles: avellana, cultius pratencs, ramaderia de granja per a llet i carn; és a dir, l'adopció dels estàndards del que a la segona meitat del segle XX era conegut com la revolució verda. De l'altra, aquest canvi va tenir lloc en un marc professional i sindical completament corporativitzat, i va estar vinculat a una política agrària que el va promoure mitjançant mecanismes i institucions diverses, com ara subvencions, crèdits, propaganda o extensió agrària, entre d'altres. La recerca ens porta a concloure que el franquisme optà per al camp, de forma més plena que en els altres sectors econòmics, pel projecte de reforma agrària del feixisme espanyol, que entenem que estava vertebrat per la Falange, al que s'incorporarà, amb plena capacitat d'harmonització, tot l'entramat institucional necessari per a la nova agricultura excedentària, com ara el FORPPA. Així mateix, el model econòmic instaurat i practicat pel règim (capitalisme nacionalista, estatista, dirigista i corporativista) té molta més coherència interna del que sovint la historiografia ha suposat, i considerem que és aquest el marc, més que no pas el capitalisme liberal o de lliure mercat, on va tenir lloc l'anomenat "miracle espanyol".

L'Articulació sindical a la Conca de Barberà (1939-1944) / Antoni Gavaldà
Gavaldà i Torrents, Antoni


Montblanc : Centre d'Estudis de la Conca de Barberà : Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, 2013
255 p. : il. ; 24 cm (Monografies. Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 16) 
Bibliografia.
ISBN 9788494097300

Durant el primer franquisme, el cooperativisme agrari del primer terç del segle XX se substituí per un sindicalisme vertical controlat pel règim, que aturà el procés de modernització de l'agricultura dut a terme fins aleshores. Aquesta monografia estudia la substitució a la Conca de Barberà, amb la creació d'hermandades de labradores y ganaderos -amb la de Santa Coloma de Queralt com a exemple- i de gremis industrials i de serveis. Analitza aspectes com l'estat dels conreus, la repartició de les propietats agrícoles, l'auge de l'estraperlo o la implicació de la Falange en aquests afers. (PHL).

El Sindicalisme al Priorat : de l'eufòria al destorb : 1939-1944 / Antoni Gavaldà ; pròleg d'Enric Vicedo
Gavaldà i Torrents, Antoni


Lleida : Pagès, 2012
249 p., [8] p. de làm. : il., quadres ; 24 cm (Catalònia, 20) 
ISBN 9788499753157

L'arribada del primer franquisme al Priorat després de la Guerra Civil acabà amb la potent estructura sindical de la comarca, on es va implantar un sindicalisme provincial controlat pel règim. L'objectiu d'aquesta monografia és mostrar la substitució, analitzant poble per poble la situació i el funcionament dels sindicats prioratins, tant els vinculats a la pagesia, formats per hermandades de labradores y ganaderos, com els relacionats amb la indústria i al comerç. Així mateix, estudia el perfil de les diferents persones que es van posar al capdavant d'aquest nou sindicalisme vertical al Priorat.

Contrarevolución y poder agrario en el franquismo: rupturas y continuidades / Javier Tébar Hurtado; dirigida per Pere Ysàs Solanes
Tébar Hurtado, Javier


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2007
Dirigida per: Ysàs Solanes, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2005
1 fitxer informàtic
Document llistat. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou índex de quadres i gràfiques. Inclou apèndix documental.
ISBN 9788469040034

Aquesta tesi és un estudi sobre la contrarrevolució agrària protagonitzada per la dictadura del general Franco, i sobre quins van ser els seus resultats, entre 1939 i 1945, a la província de Barcelona. La qüestió més coneguda sobre aquest fenomen és la demolició de la reforma agrària republicana realitzada per les noves autoritats. Aquesta operació no va consistir únicament en la tornada de les terres als quals eren els seus propietaris el juliol de 1936, sinó que entre els seus resultats va destacar també l'inici d'un cicle de desnonaments de notables dimensions, que va tenir greus conseqüències socials. La repressió va jugar un paper de primer ordre per consolidar el règim. Entre les seves conseqüències immediates van estar l'exili de molts dels dirigents de l'univers associatiu teixit al nostre país al llarg del primer terç de segle, que havia tingut un protagonisme destacat en la consecució d'un marc democràtic en els anys trenta. Entre els quals no van poder o no van voler marxar del país, alguns van patir l'empresonament i uns altres les execucions sumarísimes. Un nombre elevadíssim de camperols catalans que havien tingut algun tipus de participació política o sindical van ser víctimes de la repressió.

Contrarevolución y poder agrario en el franquismo: rupturas y continuidades / Javier Tébar Hurtado; dirigida per Pere Ysàs Solanes
Tébar Hurtado, Javier


Dirigida per: Ysàs Solanes, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2005
4 vol. : il. ; 30 cm
Document llistat. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou índex de quadres i gràfiques. Inclou apèndix documental.

Aquesta tesi és un estudi sobre la contrarrevolució agrària protagonitzada per la dictadura del general Franco, i sobre quins van ser els seus resultats, entre 1939 i 1945, a la província de Barcelona. La qüestió més coneguda sobre aquest fenomen és la demolició de la reforma agrària republicana realitzada per les noves autoritats. Aquesta operació no va consistir únicament en la tornada de les terres als quals eren els seus propietaris el juliol de 1936, sinó que entre els seus resultats va destacar també l'inici d'un cicle de desnonaments de notables dimensions, que va tenir greus conseqüències socials. La repressió va jugar un paper de primer ordre per consolidar el règim. Entre les seves conseqüències immediates van estar l'exili de molts dels dirigents de l'univers associatiu teixit al nostre país al llarg del primer terç de segle, que havia tingut un protagonisme destacat en la consecució d'un marc democràtic en els anys trenta. Entre els quals no van poder o no van voler marxar del país, alguns van patir l'empresonament i uns altres les execucions sumarísimes. Un nombre elevadíssim de camperols catalans que havien tingut algun tipus de participació política o sindical van ser víctimes de la repressió.